Cada família és una república amb els seus costums i la seva història. La que explica Lluís Maria Todó surt de la botiga de teixits de Can Todó a Tortosa, passa per Tarifa a posar-hi l’electricitat i s’instal·la a Barcelona, on creix i prospera. La suma de les seves branques produeix una galeria de personatges pintorescs, inquietants o adorables, des de l’avi que es venja d’un gat fins al pare que deserta dues vegades. La guerra, el feixisme, els anhels democràtics, la temptació marxista i la revolució sexual la modifiquen silenciosament.
S’hi practica l’esport nacional de la societat catalana de l’època: el salt d’una llengua a l’altra. El nen que hi creix s’impregna dels mots andalusos de l’àvia, dels soliloquis obscens de la veïna de dalt, s’enamora de la nena de sota, furga biblioteques secretes, busca complicitats, es clava castanyes i eixampla territori.
Quaranta anys més tard, un dels fills interroga els altres, remunta la pròpia infància i escriu una crònica en la tradició de les millors novel·les de Natalia Ginzburg: Gramàtica dels noms propis, o quines són les paraules del clan.
N’han dit
El idioma es libertad, d’Isabel Sucunza
Gràmatica dels noms propis entre els destacats del TN de TV3 per a La Setmana del Llibre en Català 2017
Memòries familiars o gramàtiques del jo, ressenya de Joaquim Armengol per al Diari Ara
Records absurds, vivíssims, ressenya de Ponç Puigdevall per a “El Quadern” d’El País
