1936: un poeta escriu cartes a una jove malalta. Ell encara no té lectors, ella no té contacte amb el que passa fora del sanatori. Així comença la correspondència entre Joan Sales i Mercè Figueres, aviat ampliada a Màrius Torres —un triangle insòlit en una època excepcional. Entre la primera i l’última carta, Sales viu l’alçament militar i la revolució anarquista, combat al front d’Aragó, s’exilia a República Dominicana.
1976: un escriptor de gairebé 70 anys publica un llibre de cartes. Al pròleg, una data: 19 de juliol. El record de la guerra no passa. La resposta a l’impossible dol és una obra literària que ressuscita els escrits de joventut: Cartes a Màrius Torres.
La nova edició ofereix un postfaci de Montserrat Casals sobre la història d’aquest llibre i una extensa selecció de cartes originals de Joan Sales a Mercè Figueres.
“Joan Sales cara a cara amb Joan Sales”, ressenya de Jordi Badia.
