Estimats llegidors,
Ja s’acosta Sant Jordi i la fraternal abraçada amb el públic. Aquest any la parada dels Editors Independents (AdiA, LaBreu, Males Herbes, Arcàdia, Lleonard Muntaner i L’Altra) es desplaça cap amunt: ens trobareu al passeig de Gràcia núm. 73, sota el carrer Mallorca, a la vorera de ponent. Us envio aquesta carta-brúixola amb els punts cardinals en forma de llibres:
Nord: Fugir era el més bell que teníem de Marta Marín-Dòmine. Un llibre sobre l’errància i la frontera, sobre com els records d’un pare influeixen en la vida de la filla, sobre els rastres imperceptibles que deixen pel món els que no poden dir “casa meva”. Un text bellíssim d’arqueòloga-poeta, que el públic ha acollit amb una gran calidesa: 3a edició d’ençà del gener. “Marín-Dòmine ha escrit un dels llibres que més m’ha impactat en el que portem d’any. És un llibre breu i colpidor sobre com sobreviure a l’exili després d’errar per llocs físics i mentals”, n’ha dit Fe Fernández, llibretera a L’Espolsada.
Sud: Tots els contes de Víctor Català. Sí, és el tercer volum! I recull els contes de l’època en què la Gran Trans escrivia Solitud. És la seva etapa més intensament violenta, en què l’autora declara que “la voluptat del dolor és tan real i tan corprenedora com la voluptat del gaudir; que tot són voluptats, i totes les voluptats tenen el mateix encís”. Inclou alguna obra mestra absoluta del conte, com “La vella”, i el primer conte català en què esclata l’amor lèsbic, “Carnestoltes”.
Oest: ¿Qui et penses que ets?, el cinquè volum de relats d’Alice Munro que publiquem en català gràcies a Dolors Udina. Per què l’autora no en diu novel·la és un enigma que ja escrutareu: cada peça narra una etapa de la vida de la Rose, nascuda en un poble de mala mort i criada per una madrastra. Fans de la Munro, hi trobareu la maga de l’ambivalència més en forma que mai. Bona gent que no l’heu llegida, no sé què espereu.
Est: La mesura dels nostres dies de Charlotte Delbo. Una autora que per si sola justifica l’existència d’una editorial. Un llibre en què cada paraula fa estremir de justesa. “Una obra d’art necessària que tant de bo no hagués hagut d’existir mai”, en paraules d’Oriol Roig. No n’afegirem sinó una: imprescindible.
Si voleu trobar l’Eva Baltasar o la Marta Marín-Dòmine perquè us signin els llibres, us deixem els seus horaris aquí.