La darrera novel·la de Natalia Ginzburg és una obra epistolar sobre una colla d’amics entre Roma i Amèrica: un esplèndid retaule de la vida privada
Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se’n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. “Vinc a Amèrica com qui ha decidit llançar-se a l’aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent.” La història pren forma a través de les cartes intercanviades amb la colla d’amics i amb la poca família que ha deixat a Itàlia. Una carta rere l’altra, pares i fills, amics i amants s’escriuen tot el que s’havien callat durant trenta anys de relació continuada.
N’han dit
Entre els millors llibres del 2017 segons La Butxaca
Som les cases on escrivim, Eva Piquer al Diari Ara
Cartes en una ampolla de vidre, ressenya de Marina Espasa a l’Ara Llegim
Leone i Natalia Ginzburg: l’última carta, Meritxell Cucurella-Jorba al blog deldesitx
Natalia Ginzburg o un dir-se la vida a través de cartes, Meritxell Cucurella-Jorba al blog deldesitx
La vida i les cases, Sílvia Soler a l’Ara
La maduresa segons Natalia Ginzburg, Gustau Nerín a El Nacional
La ciutat i la casa, Irene Pujadas a La Butxaca
Conversa sobre Natalia Ginzburg amb Meritxell Cucurella-Jorba, Maria Bohigas i el llibreter Xavier Vidal a Prohibit llegir (min 25)
Xisco Nadal parla de La ciutat i la casa a Al dia d’IB3 Ràdio (min 14)
La ciutat i la casa al blog de la Fe de L’Espolsada
Entrevista d’Anna Ballbona a Meritxell Cucurella-Jorba sobre Natalia Ginzburg a El Temps
