Cada nou llibre d’Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa. En aquest que acaba de publiar, l’escriptora adverteix: “Les quatre peces finals d’aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules —i les més íntimes— que he de dir sobre la meva vida”. ¿I les altres peces? Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat —i l’excitació— que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin “les primeres i les darreres paraules” —les que sospesa, amb tot el seu talent i des d’una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època.
N’han dit
Estimada vida per A. Muñoz Molina
Ressenya a TimeOut Barcelona
Ressenya de Xavier Serrahima al Núvol
Ressenya de Vicent Alonso a El Quadern
Jordi Sanz, de la llibreria l’illa, al Tot és una mentida
Montse Camps recomana Estimada vida a Els Experts d’iCat
