Una obra que recrea la infància, amb els seus secrets i els seus perills imaginaris que un dia es tornen reals; és també una història sobre com la guerra ho trenca tot.
A Sibèria voldria viatjar la narradora d’aquest llibre quan sigui lliure de decidir. Mentrestant, és de la mà del germà gran que explora un món com una bombolla de vidre: una llenca de terra limitada pel mar, un port on van i vénen vaixells, una rècua de parents gèlids, unes quantes tavernes on l’avi suïcida abusa de l’alcohol, una mare que canta himnes i un pare que no diu res.
Aquesta bombolla és la de la infància, que es trenca quan, l’abril del 1940, Dinamarca va ser ocupada per les tropes alemanyes, la Història trenca la membrana de la infància, i comença llavors el gran viatge cap a la Sibèria de l’edat adulta, un viatge on el desig de fugir xocarà amb la por de separar-se de qui estima.
N’han dit
Crítica de Pere Calonge al blog Ex-Libris
Ressenya al The New York Times
Ressenya de Robert Saladrigas a La Vanguardia