Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l’altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s’expliquen històries? Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d’explicar-les. El seu llibre és l’abecedari d’un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
“Entre l’amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s’omplia de l’olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari.”
N’han dit
“Sales ha adaptat el format de l’abecedari no per homologar les taxonomies estanques d’un diccionari, sinó per emparaular l’esdevenir heteròclit dels seus desitjos, els quals van desfilant sota el paraigua temàtic de la gastronomia.”: Nil Nadal a Núvol.
“L’alimentació és una necessitat bàsica de l’ésser humà, però l’univers que envolta el fet de menjar és tan ampli que innegablement té una dimensió social i cultural. D’històries, d’art, de bellesa, de música… I d’això precisament tracta l’exemplar que Magada Simó ens ha portat aquesta setmana: ‘Aliment’, l’últim llibre de Martí Sales, que es va publicar a principis d’any per Club Editor”: A À Punt.
