“La màquina del papa feia tac-tac, tac-tac… El rellotge ha sonat sense fer gaire fressa. El silenci s’ha arrossegat fent zzzzzz. ¿Què deia l’armari? Roba, roba, roba. No, no. Entre el rellotge, la màquina i el silenci hi havia una orella parada, grossa, de color rosa i morta. Els tres sons estaven connectats per la llum del dia i per la remor de les fulles de l’arbre, que es refregaven, radiants, les unes amb les altres.
”Acostant el front al vidre brillant i fred, mirava el pati del veí, el gran món de les gallines que no-sabien-que-es-moririen. I podia sentir, com si es trobés a tocar del seu nas, la terra calenta, trepitjada, ben flairosa i resseca, on sabia perfectament, perquè ho sabia, que algun cuc de terra es trauria la mandra abans de ser menjat per la gallina que serviria d’àpat a la gent.”
Així comença la primera novel·la de Clarice Lispector, publicada el 1944 quan ella tenia poc més de vint anys. Tots els temes de l’obra posterior hi bateguen: la mirada, l’instant, els animals, l’amor, la perplexitat davant de la vida, el tremolor de la vida, la presència arreu del sexe i la mort. Una adolescent, la Joana, n’és la protagonista. ¿Com dir amb paraules exactes tot el que sent quan pren un bany o quan galopen els cavalls? Cal inventar una llengua.
Una novel·la iniciàtica incomparable.
Tast editorial a Catorze
N’han dit
“La literatura de Clarice Lispector es resisteix a ser descrita, perquè llegir-la s’assembla a l’estat previ al somni. A les seves novel·les no hi ha tesis, ni víctimes i botxins, ni gairebé trama, sinó un vagareig per la percepció de les coses. ” Carlota Rubio a Núvol — Lispector a la recerca del cor salvatge
“El text de Clarice Lispector ens condueix una vegada més vers la recuperació de l’atavisme, a la intuïció d’allò sagrat que batega ocult rere d’un cor sincer, despullat d’avarícia intel·lectual, un cor ple d’ulls que miren cap al futur immediat, el nostre.” Rosa Planas a Ultima Hora — Un cor de dona
“Clarice Lispector no s’assembla a ningú més i aconsegueix allò que molta gent intenta fer i poca gent aconsegueix: capturar el moment i descriure l’essència de l’instant.” Marc Giró entrevista a Marc Montull al Vostè Primer — Imprescindibles d’aquestes festes
“D’aquesta òpera prima en broten les flors que, malgrat tenir forma d’interrogant, resolen l’equació del professor de matemàtiques d’aquell institut. No els hauria d’haver escridassat aquell enunciat, bastava llançar una pregunta: “Això és una cadira?”. Haurien fet un silenci sense por i haurien après alguna cosa.” Laia Malo al Diari Ara — Aprendre a pensar
“El món de Clarice Lispector és més aviat un univers, a vegades fosc i a vegades no tant fosc. Heu de tenir paciència, però és fenomenal.” Llibreria No llegiu — No paren d’arribar novetats
“Sempre original, estranyament refinada, les seves obres transmeten una bellesa espectral, una quietud que és només l’embranzida per sacsejar les emocions i les idees preconcebudes. És com si Lispector estigués sempre rondant a la rereguarda de la vida quotidiana. ” Marta Ramoneda al Blog de La Central — Clarice Lispector
“Lispector, però, no escriu des de la subjectivitat altruista que diu Cavarero, concep una posició nova en veu de dona i la concep escrivint i no explicant. I nosaltres llegim Lispector i hem llegit Woolf i tot encaixa, se sent el clic.” Tina Vallès a Vilaweb — Només ho he d’anar dient
Apareix a Vilaweb — Especial llibres per Nadal: 55 títols de ficció i 15 de poesia