El 2019 Club Editor compleix seixanta anys. Si no ens fallen els càlculs,
és l’editorial independent més antiga de Catalunya.
S’ha adaptat al segle XXI seguint a la seva manera els postulats
del decreixement: fa catorze anys va sortir del grup Planeta.
Amb una programació de deu títols l’any, ha conegut una particular
Renaixença que procura eixamplar la literatura catalana en diverses direccions:
- • amb el brot d’obres noves com les de Marc Cerdó, Blanca Llum Vidal o Eva Baltasar;
- • amb el redescobriment de clàssics com Joan Sales, Mercè Rodoreda o Víctor Català;
- • amb traduccions d’escriptors en exercici com Elias Khoury, Alice Munro o Per Petterson;
- • amb obres mestres interpretades per autors que haurien volgut escriure-les,
com Dostoievski per Sales o Vian per Joan-Lluís Lluís; - • amb epistolaris i relats, a “La Cara Fosca de les Lletres”, en què la literatura brega cos
contra cos amb la Història; - • amb una col·lecció, “Club Editor Jove”, que obre la porta als lectors incipients
i els proposa lectures no infantilitzants; - • amb una col·lecció en castellà, “La Montaña Pelada”, per tal que els autors catalans
tinguin un públic més ample.
Club Editor és també un equip humà que fa servir totes les eines de la literatura: la poeta Blanca Llum Vidal hi edita Víctor Català, els traductors de trenta anys s’hi acaren amb els mestres (Kafka per Ferrarons, Puixkin i Txékhov per Barios), els comentaristes hi passen a l’acció (Marta Marín-Dòmine amb Fugir era el més bell que teníem), els autors hi comparteixen el seu univers de lectures (Joan-Lluís Lluís amb les seves traduccions de literatura francesa)…
Celebracions durant el 2019
La primera de totes és un banquet de llibres amb tots els ingredients;
els traductors hi són protagonistes tant com els autors.
La segona són els actes públics que organitzarem al llarg de l’any,
en escenaris variats per variar també els públics. La tercera és una festa,
que farem grossa el 27 de març: reserveu la data.
Comencem l’any amb un inèdit català de Marta Marín-Dòmine (Fugir era el més bell que teníem), l’acabem amb una nova traducció d’El castell de Kafka per Joan Ferrarons. El mateix traductor signa La balança del temps de Lutz Seiler, de qui hem publicat la novel·la Kruso: serà la nostra manera de commemorar el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, després de commemorar l’esclat de la Segona Guerra Mundial amb noves edicions d’Aurora Bertrana,Mercè Rodoreda i Joan Sales.
Fem honor a les dones i els contes amb un cinquè volum d’Alice Munro (¿Qui et penses que ets? traduït per Dolors Udina), un segon d’Eileen Chang (Brasers traduït per Carla Benet) i el tercer de Víctor Català (Tots els contes 3, editat per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats).
Comencem a publicar una de les obres capitals del catàleg, la de Charlotte Delbo, pràcticament desconeguda a França i reconeguda als Estats Units ja al tombant dels setanta. Els seus llibres són un antídot contra la mal entesa “banalitat del mal” i omplen un buit immens del nostre imaginari: el de la resistència i la deportació de les dones. La tradueix Valèria Gaillard.
Per no trencar el suspens ens reservem dues incògnites, la de Sant Jordi i la de setembre.
Algunes fites
Permagel d’Eva Baltasar, gran fenomen del 2018, ha venut 10.000 exemplars en nou mesos
i ja s’ha publicat en traducció castellana; s’està traduint al francès, a l’italià i a l’anglès.
Com s’esbrava la mala llet d’Antònia Carré-Pons i Sicília sense morts de Guillem Frontera van per la quarta edició; La ciutat i la casa de Natalia Ginzburg, Sortir a robar cavalls de Per Petterson i El marde Blai Bonet, per la tercera. Llefre de tu de Biel Mesquida s’està traduint al francès, Veus al ras de Sebastià Perelló s’ha publicat en romanès.
D’Incerta glòria, pràcticament oblidada el 2005, se n’han venut 20.000 exemplars entre el 2008 i el 2018. Adaptada al teatre per Àlex Rigola i al cinema per Agustí Villaronga, s’ha traduït al castellà, al francès, a l’holandès, a l’anglès, a l’alemany, al romanès, a l’hongarès, al rus i a l’italià. Estan en curs les traduccions al xinès, a l’àrab, al grec i al portuguès.
Un film (3.000 metres) de Víctor Català, reeditada el 2015 cent anys després de néixer, va ser un dels llibres més venuts de Sant Jordi, ha arribat a la quarta edició i s’està traduint a l’anglès. Del primer volum de Tots els contes se n’han venut 3.000 exemplars i Vida mòlta s’està traduint al croat.
La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, reeditada el novembre de 2017 amb un postfaci d’Arnau Pons, va per la quarta edició. De les Cartes completes (1960-1983) de Rodoreda–Sales se n’han venut 2.500 exemplars; de les Cartes a Mahalta entre Màrius Torres i Mercè Figueras, prop de 2.000 exemplars.