Marta Marín-Dòmine parla dels exilis
del seu pare i el seu avi als Matins de TV3
Marta Marín-Dòmine parla de Fugir era el més bell que teníem als Matins de TV3. L’autora explica el doble exili de la seva família: el del seu avui l’any 1929, que escapava de la persecució anarquista durant la dictadura de Primo de Rivera; i el del seu pare, Joaquim Marín que amb 13 anys va travessar la frontera amb l’exèrcit republicà. L’any 1939 quan Joaquim Marín va tornar a la seva ciutat natal va escriure a les seves memòries que “ens han robat Barcelona”, aquella “Barcelona efervescent d’abans de la guerra” havia desaparegut i canviat per una Barcelona ocupada. Marta Marín comenta que “la postguerra va ser molt complexa psicològicament per la gent situada a l’esquerra, se sentien vençuts, ocupats i humiliats. Derrotats.”
Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d’un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.
Joaquim Marín