Mallorca, en l’obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on creix especialment la cobdícia —que en la seva versió evolucionada es diu corrupció. Igual que les bactèries i les persones, les passions arcaiques s’adapten a la modernitat: algú en temps llunyans roba la terra d’una vídua, algú en temps actuals manipula una complexa trama de corrupció per obtenir venjança, i un dia el jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom…
S’havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però ¿fins quan? El sol és tebi, sona la melodia d’un violoncel tocat magistralment per una bella eslava, el jubilat hedonista Mateu Llodrà pren Camparis tot pensant com satisfer el seu peculiar sentit de la justícia. I la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d’abusos en què el president de la Comunitat Autònoma invoca la regeneració.
“Volia escriure una novel·la històrica contemporània que plasmés l’esperit del nostre temps”, confessa Guillem Frontera. Ha aconseguit plenament l’objectiu.
N’han dit
Entrevista a Guillem Frontera de Miquel Cardell (mn 2’30)
Guillem Frontera a l’informatiu Balear (mn 17’56)
Guillem Frontera a Catalunya Vespre
Carta Elèctrica sobre l’obra de Guillem Frontera