Una novel·la que és un intent d’entendre la temptativa d’assassinat per part de la seva pròpia muller o les bogeries d’un manicomi soviètic.
El Kóifman fa trenta anys que és professor de literatura en una universitat de Moscou. El tros d’història que ha viscut confirma que sense literatura tot és caos. Els llibres no són un refugi, més aviat un estil de vida: per al Kóifman, viure és anar llegint, a través de les persones i les circumstàncies que poblen els seus cinquanta-tres anys, un text capaç d’organitzar-se. Sobretot voldria trobar les paraules que fessin comprensible a Raquel, la seva dona, i un passat que no ha pogut encara conèixer del tot.
N’han dit
Ada Castells entrevista a Andrei Guelàssimov a l’Avui
Raquel a Vilaweb