“Vam néixer en una guerra, morirem en una altra”, diu serenament un dels personatges d’aquests contes.
De Stalin a Putin, la vida ha transcorregut, preciosa a escala individual, terrible a escala col·lectiva. ¿Com és que els personatges d’Óssipov són tan punyents, tan reals? Óssipov és cardiòleg, la seva consulta acull una enorme varietat de persones, cadascuna amb el seu feix d’històries. En els seus relats, l’instint de fugir i rentar-se les mans del desastre xoca amb el sentiment de pertànyer a una certa família. La família dels ocells domèstics que no fan mal a ningú, que no s’han tornat cruels en contacte amb els predadors.
Alguns intenten emigrar cap a una part més amable del món. Però això no existeix. Només hi ha el que en diem casa: un vagó-llit, una habitació rellogada, les golfes d’un teatre, un país cafre, tant se val, mentre hi floreixi una mica de bondat i de poesia.
N’han dit
Ressenya de Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura, a El País
Ressenya de Francesc Serés a El País
Ressenya de Xavier Antich a l’Ara
Ressenya d’Ignasi Aragay a l’Ara
Ressenya de Jaume Pons Alorda a Nació digital
Ressenya de Núria Albesa a La Vanguardia
Amb el cor i des de l’ànima per Llibert Ferri a El Temps
Cardiòlegs i escriptors per Francesc Planas a El Punt Avui
