Blai Bonet
1926-1997
Blai Bonet i Rigo (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997), poeta. Fill d’una família humil, el seu pare era euguer. Ingressà al seminari de Palma als deu anys i el deixà als disset per mor de la tuberculosi. La publicació de Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l’espiga (1952) i Cant Espiritual (1953) mostrà l’existència d’una veu poètica sensual, i ben crítica, que trencava i il·luminava. Tot d’anys, repartits entre Mallorca i Barcelona i el Montseny. La novel·la El mar (1958) fou premiada i escandalitzà els benpensants; Agustí Villaronga la traslladà al cinema (2000). Una producció incessant: els poemaris Comèdia (1960) i L’Evangeli segons un de tants (1967), la peça teatral Paresceve (1957), les novel·les Haceldama (1959) i Judes i la primavera(1963).
Després de la novel·la Míster Evasió (1969), apareixen els seus dietaris Els ulls (1973), La mirada (1975), La motivació i el film (1990) i Pere Pau (1992). I més llibres de poemes: Els fets (1974), El cant de l’arc (1979), El poder i la verdor (1981) i El jove (1987), Nova York (1991) i Sonets (2000). Una deu de paraula viva, sempre i per sempre.
A Club Editor hi podeu trobar El mar (2011), Judes i la primavera (2016) i Míster Evasió (2022).
Blai Bonet segons Agustí Villaronga
Blai Bonet per Ponç Puigdevall