El passat 15 de gener vam presentar a l’Horiginal la novel·la en vers Eugeni Oneguin, d’Aleksandr Puixkin. La celebració va ser sonada. Arnau Barios, el geni traductor de l’obra havia vingut de Sant Petersburg. I va guanyar-se la sala de l’Horinal, plena com un ou, quan al darrer minut va fer confessió: després de deu anys adaptant l’estrofa oneguiniana al català, li semblava que no hauria d’haver traduït l’Eugeni Oneguin en vers. Geni i figura. Sort que hi vas caure en acabar de traduir, Arnau!
El segon motiu de festa van ser els quartets que acompanyaven Puixkin i Barios.
N’hi va haver un de russòfils eminents: Xènia Dyakonova, Miquel Cabal, Ivan Garcia i Ricard San Vicente (no va poder venir, però hi era en l’esperit dels seus deixebles).
I un altre de poetes bregats —que van oferir els seu vers al públic. Josep Pedrals, Martí Sales, Andreu Subirats i Blanca Llum Vidal van recitar estrofes oneguinianes per a l’ocasió, interpretacions i estils particulars davant de l’obra central de la literatura russa.
Vet-ho aquí, aquests 4 poemes a l’Horiginal per a l’Eugeni Oneguin:
Eugeni Oneguin
Deixeu-me que us presenti aquest aplec
llegint-ne el títol amb un joc d’astúcia.
“Eugeni” és un nom d’origen grec
(per més que l’acció passi a Rússia):
el prefix “eu-“, que és “bo”, va precedent
el bell lexema “génos”, naixement,
per tant, Eugeni, si no l’enfastigen,
vol dir, senzillament: de bon origen.
Per al cognom… (oient, ara, arrepapa’t,
no sigui que les noves t’abasseguin)
Resulta que la fórmula On Egin,
en basc, vol dir “que tinguis un bon àpat”.
I així tenim que el títol, ben llegit,
seria “Ben Parit i Bon Profit”.
Josep Pedrals
………………
Marxeu? Aquests poetes sou un cas!
Quan les tenebres es disgreguin
—per què, no sé explicar-m’ho pas—
segur que allà ja hi ha l’Oneguin.
L’amor és una broma del dimoni,
però el divertiment seriós,
què té? quines estranyes il·lusions?
Vingui a donar el comiat i plori.
Una altra forma diferent adopta,
entre els amics i el batibull,
aquell ardor que a dins li bull.
Demà al matí resplendirà l’aurora.
Ho dic sense recances ni sofismes:
aquesta obra, amb el temps, serà un gran himne.
Martí Sales
………………
Ai..! aquest Oneguin, geni i figura,
dandy exprés, dormilega i faldiller,
vagarívol i frisós d’aventura,
més de l’Adam Smith que de l’Homer.
Primer a ciutat, després a pagesia,
la vida li era far niente cada dia.
Al camp l’avorriment el botxineja
fins que amb el Lenski oci i tedi barreja.
Per pobles i masades van fent la cort
i a qualcuna fadrineta li roben el cor.
La Tatiana, petita de cal Làrina, embogí
d’amor per Oneguin sense report.
Però un fatídic duel va canviar la sort
i un infaust tret al pit l’amistat occí.
Andreu Subirats
………………
Dedicat al contraban —catalans
a fora, estrangers cap a dins,
llibres d’ara, llibres d’abans,
llibres petits, immensos, cristal·lins—,
Club Editor, editorial de prosa,
així de cop i volta gosa
barrejar Sales, Appelfeld, Delbo,
Rodoreda, Kazantzakis, Cerdó
amb un estrany miracle en vers,
amb uns sonets que, en català perfecte
i amb mètrica de mag i d’arquitecte,
diuen la història d’un senyor dispers.
I és que per molt que no s’ho creguin
han publicat l’Eugeni Oneguin.
Blanca Llum Vidal
Llarga vida a Puixkin, a Barios, als poetes i al Club dels Novel·listes que els acull!