La Iseia ha viatjat fins al planeta d’en Blai i dels pollets per demanar-los ajuda. S’acosta un gran perill: un mataplanetes està destruint la galàxia, planeta rere planeta.
El monstre és temible —té urpes i pinces i s’assembla curiosament a un coronavirus. Combatre’l és molt difícil i no el pots vèncer sol. En Blai, la Iseia, en Tadoramor, 147.432 pollets, 3 felefants, 74 focossos, 74 formarietes, 2 cuagatots i 4 dotzenes de varibols emprenen un gran viatge a bord del Llampec II per salvar els diferents éssers vius que poblen el seu univers.
El llibre tracta el canvi climàtic i la por que genera en les criatures del món d’avui. Interroga les maneres de relacionar-s’hi, d’acceptar-lo i de confrontar-lo, i ho fa des de la veu dels nens, amb una bona dosi d’humor i d’imaginació. Ponti també és un inventor de paraules que casa la poesia amb l’humor; i esdevé així en el perfecte company de les criatures que descobreixen la llengua: que una poma es digui “poma” o “squix” és potser menys important que el plaer de pronunciar-ho.
És un llibre-objecte de proporcions espectaculars (37 cm d’altura per 27 d’amplada) que dona protagonisme al dibuix i al color. Els més petits poden gatejar-hi, els més grans quedaran atrapats en els detalls. Alhora, la virtuositat gràfica i els jocs verbals fan que aquest llibre sigui també recomanable per al públic adult. És un àlbum il·lustrat i també un còmic.
En Blai, la Iseia i el Mataplanetes és una faula galàctica escrita i dibuixada durant el confinament per un dels gegants de la literatura infantil. Sortirà el 13 d’octubre en català i en castellà, al mateix temps que les edicions francesa, italiana i alemanya. Embarqueu en el Llampec II i deixeu-vos endur!
L’autor i el traductor
Claude Ponti va néixer el 1948 à Lunéville, a l’est de França, d’un pare obrer i d’una mare mestra. Als cinc anys volia ser venedor de formatges i bomber, als sis anys decideix que serà pintor. El 1967 arriba a París. Comença a treballar com a missatger per al diari L’Express, on publicarà els primers dibuixos de premsa, i durant el temps lliure es dedica al gravat, al dibuix i a la pintura. El 1985 neix Adèle, la seva filla. Claude li dedica un llibre i així troba el seu lloc: farà àlbums per a les criatures. El 1986 surt L’album d’Adèle, un llibre gegant d’imatges sense text.
Adèle creix i comença a parlar, el pare es posa a escriure: en pocs anys es transforma en un dels autors més importants de la literatura francesa. Els seus pollets han marcat més de dues generacions de nens: Ponti ha fet més de setanta àlbums il·lustrats, ha escrit tres novel·les per a adults, ha guanyat trenta premis per la seva obra i ha creat un museu en línia, el Muz (Museu de les Obres dels Nens). La seva obra s’ha traduït a l’alemany, a l’italià, al coreà, al xinès, al japonès, al català i al castellà.
Adrià Pujol i Cruells és antropòleg, escriptor i traductor. Ha rebut els premis Serra d’Or i Manuel Serrat Crespo per la seva traducció de L’eclipsi, de Georges Pérec.