Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa (1926-2019) va compaginar feines de correcció al món editorial amb els estudis a la facultat de Dret, que va començar el 1945. Amb el títol a la butxaca, el novè fill de Josep Maria Folch i Torres va triar el camí de la traducció i va arribar a ser un dels professionals més prolífics amb més de cent cinquanta obres versionades al català i més de dues-centes al castellà. Va traduir de l’anglès, el francès i el castellà, i per les seves mans van passar autors com Hemingway, Fitzgerald, Conrad, Sartre, Simenon o Blyton.

De seguida va combinar aquesta tasca amb la creació pròpia. Primer amb la producció teatral, un món que havia viscut a casa durant tota la seva infantesa, i després amb la novel·lística: Camins en la ciutat (1954) va ser la primera de la vintena llarga de novel·les que va acabar publicant. En plena efervescència laboral va coincidir el 1963 amb el que seria el seu gran editor i amic: Joan Sales. D’aquella trobada sortiria la primera novel·la de Ramon Folch i Camarasa publicada al Club dels Novel·listes: L’alegre festa (1965).

La correspondència que van mantenir des d’aleshores fins la mort de l’editor, el 1983, relata perfectament les dificultats de viure de la literatura malgrat haver guanyat alguns dels principals premis literaris del país, com el Sant Jordi, el Joanot Martorell, el Llull o el Sant Joan. El 1973 es va traslladar a Ginebra per fer de traductor tècnic a l’Organització Mundial de la Salut, càrrec que ocupà tretze anys i que va compaginar amb la seva producció literària, com l’adaptació al còmic d’en Massagran, el gran personatge creat pel seu pare.

Els darrers anys els va dedicar a preservar el llegat familiar, va dirigir la Fundació Folch i Torres i l’Arxiu-Museu amb seu al Castell de Plegamans.