Marie Magdalene Dietrich neix el 1903 i de petita ja es fa dir Marlene. L’àngel blau de Josef von Sternberg la converteix en un mite de glamur i misteri. El 1933 Dietrich de fugir del seu país: el Partit Nazi intenta captar-la, però se significa com a antifeixista i Goebbels atia l’aparell de propaganda contra ella. Des de l’exili acull altres refugiats i ajuda alguns jueus a fugir d’Alemanya. Quan els Estats Units entren en guerra contra Hitler, Dietrich es compromet amb els aliats: fins al 1943 actua davant dels soldats nord-americans a la reserva i, a partir del 1944, per a les tropes aliades a Algèria, Itàlia, Anglaterra, França i Holanda —el director Billy Wilder dirà que Dietrich havia trepitjat més el front que Eisenhower.
En acabar la guerra, Dietrich actuarà per a Alfred Hitchcock, Fritz Lang o Orson Welles abans d’abandonar el cinema i dedicar-se al cabaret. A Alemanya, molts van continuar considerant-la una traïdora. Es va escriure cartes amb Remarque fins a la seva mort el 1970. De la correspondència que van mantenir durant més de trenta anys només se’n conserven les cartes d’ell, perquè la seva vídua va cremar quasi totes les que li havia enviat el seu estimat “puma”.