Leib Ròkhman (Novominsk, actual Mińsk Mazowiecki, 1918 – Jerusalem, 1978) va créixer en un entorn hassídic i va cursar estudis talmúdics, però aviat se’n va apartar per dedicar-se al periodisme. Quan tenia 22 anys, l’octubre de 1940, va ser reclòs amb cinc mil jueus més en un gueto a la seva ciutat natal, d’on va aconseguir escapar-se, juntament amb la seva dona i uns quants companys. Passen dos anys amagats a casa d’una pagesa, fins que s’acaba la guerra. Ròkhman visita llavors el camp d’extermini de Majdanek, per veure amb els seus propis ulls les cambres de gas i els crematoris. Passa per Lublín i per Lodj, i el 1946 és ferit al pogrom de Kelts, que trunca definitivament el projecte de reprendre una vida jueva a Polònia.
Marxa a Suïssa, al sanatori de Leysin, per guarir-se de la tuberculosi; en surt el 1948 i reprèn l’errància europea, que el porta fins a París, en un moment en què la ciutat bull de vida jueva, amb quatre diaris i diversos setmanaris en llengua ídix. L’any 1950 s’estableix definitivament a Jerusalem, on viurà fins a la mort, col·laborant a la premsa escrita i radiofònica.
A passes cegues per la terra, la seva obra mestra indiscutible, publicada el 1968, ha estat traduïda únicament al francès, l’hebreu i el català.
