Gustave Flaubert

Gustave Flaubert (Rouen, 1821 – Canteleu, 1880) va dedicar la major part de la seva vida a escriure novel·les i cartes. Fill de metge, va créixer dins el recinte d’un hospital i va viure de renda en un poblet a la vora del Sena. Tot i així, l’ermità de Croisset va viatjar per Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i va presenciar alguns esdeveniments remarcables de la seva època: va créixer sota una monarquia burgesa parida per una revolució, va presenciar la revolució de 1848 i la instauració d’una república aviat transformada en dictatura imperial, i el 1870, ja vell, va prendre les armes contra l’invasor prussià.

Buscant una literatura que fos impersonal, va dedicar la seva obra a desdibuixar el narrador i afinar l’estil —únic protagonista, segons ell, de la novel·la moderna—. L’ardor revolucionari que va concentrar en l’escriptura va obrir el camí a futurs mestres tan variats com Marcel Proust, Henry James, James Joyce o Jorge Luis Borges.

És l’autor de monuments literaris com Madame Bovary (1857), L’educació sentimental (1869) i Bouvard i Pécuchet (1881) i va escriure més de 4.000 cartes a 300 corresponsals.