Aposta marca de la casa per encetar l’any. Maksim Óssipov ausculta la vida d’un imperi convertit al banditisme —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen arreu.
Arnau Barios hi torna amb un doctor que escriu contes però les comparacions són sobreres: Óssipov ja és dels autors amb més tremp literari i polític de les lletres russes.
Els personatges d’aquests contes travessen fronteres desdibuixades pel pas del temps.
Un escriptor torna a l’antiga república soviètica on estiuejava de petit i creu reconèixer un llac on no havia estat mai. Un emigrant a Boston prova d’explicar al seu fill per què li convé saber rus amb un poema de Lérmontov, però no en recorda els versos. Nació i memòria s’escolen entre els dits.
Al mateix temps, són personatges que no renuncien a tenir vida moral, fe o sentit estètic. A “Fantasia”, el conte que clou el volum, un guionista demana als seus alumnes que s’atreveixin a imaginar —mentre ell mateix no acluca l’ull, pendent de si se l’endurà la polícia política.
Els clàssics russos
Aquest llibre en va ple: Puixkin, Blok, Dostoievski, Txékhov, Lérmontov. No són referències polsegoses sinó l’aliment a què recorren els personatges d’Óssipov per viure.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d’Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Viu, per variar
El crit de l’ocell domèstic va donar a conèixer Óssipov en català i castellà quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l’havia saludat com una de les veus imprescindibles de la Rússia contemporània.
La publicació del volum Pedra, paper, estisores en anglès per la New York Review of Books
l’ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Maksim Óssipov (1963), escriptor i cardiòleg, serà a Barcelona del 17 al 19 de gener: serà una bona oportunitat per entrevistar un autor rus —viu, per variar una mica!