L’exili com a herència
Conversa amb Sílvia Castro,
Marina Subirats i Marta Marín-Dòmine
a partir del llibre Fugir era el més bell que teníem
Vuitanta anys després de la Retirada, la història de Joaquim Marín explicada per la seva filla aborda el passat des d’una perspectiva ben particular: la manera com els records d’un pare esdevenen els de la filla, per bé que siguin de coses que ella no ha viscut. Fugir era el més bell que teníem és un viatge de Barcelona a Toronto buscant rastres de vides nòmades. Marta Marín-Dòmine hi transmet una veritat desconcertant: que els records dels altres —això que anomenem memòria— són el país on residim.
“L’exili, l’errància, ¿són transmissibles d’una generació a l’altra?
¿Quina empremta deixen en els cossos dels que els han viscut?
¿Quines traces en els que hem vingut després?”
