“Errar, com exiliar-se, violenta el pas previsible de les coses i del temps.
Qui erra persisteix en una mena d’exili fins i tot quan creu
que pot pronunciar “casa” sense inquietar-se. S’enganya.”
Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem
![](/wp-content/uploads/2019/02/WEBstrogoff-1200x922.jpg)