Després de Kruso, novel·la riu, publiquem dues nouvelles magistrals de Lutz Seiler. Amb El pes del temps, Lutz Seiler s’inscriu en el conjunt de mestres del conte que inclou Alice Munro, Eileen Chang, Víctor Català i Maksim Óssipov. Les dues peces d’aquest llibre tenen per matèria episodis d’infància i joventut a l’antiga RDA.
Hi ha el paradís perdut —només que Seiler és poeta i transforma el fum de fàbrica i les radiacions atòmiques en l’objecte de la seva nostàlgia. A la primera nouvelle un nen de nou anys fa el seu primer petó mentre la mina del poble s’ensorra i han trobat mort el bidell de l’escola. A la segona el narrador rescata un record, el primer amor entre una jugadora d’escacs i un noi que fa veure que no hi sap jugar… Seiler escriu com pocs el moment en què es desperta la consciència: quan la realitat sembla un somni i alhora es copsa de manera literal.
L’autor
Lutz Seiler és un dels poetes contemporanis més estimats d’Alemanya. Va néixer a Turíngia, a l’Alemanya de l’Est, va treballar com a obrer de la construcció i va començar a escriure poesia durant el servei militar. El 1995 va publicar el primer de sis poemaris (Berührt – geführt, “Tocat – guiat”) i el 2009 el primer de dos reculls de contes (Zeitwaage, “La balança del temps”).
Ha rebut els premis de poesia més prestigiosos d’Alemanya: l’Ingeborg-Bachman, el Bremen de literatura i el Fontane. Kruso, la seva primera novel·la, publicada el 2014, li ha obert les portes del gran públic i s’ha traduït a vint-i-quatre llengües.