Mestissa de Maria Campbell
arriba per primer cop en català:
a les llibreries el 21 d’octubre.
Ara que la violència post-colonial incideix en la nostra societat, surt en català un dels textos fundadors de la literatura aborigen canadenca. Una relectura del mite americà.
Mestissa és el primer llibre d’una activista del Canadà, filla d’aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l’opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del “progrés” i d’una societat que no suporta la diferència.
Mestissa és un relat de supervivència, la d’una dona que posa les seves passes al servei de l’alliberament d’un poble.
El testimoni íntim de Campbell va acompanyat d’una qüestió col·lectiva: el genocidi colonial. La història de Mestissa és dura. La pobresa, la prostitució, les agressions dels homes, la segregació racial o l’addicció a les drogues són omnipresents en un relat nu de tot efectisme. Darrere hi ha els anys de qui ha superat el rancor. I una literatura tendra i càlida només a l’abast dels escriptors que tenen de debò alguna cosa per transmetre.
Mestissa va publicar-se el 1973. La seva traducció al català s’ha fet amb la nova edició del text que recupera el capítol censurat en què Campbell és violada per un agent de la policia. No és casual que coincideixi amb els moviments #MeToo i #BlackLivesMatter, quan el Canadà reconeix les víctimes d’abusos sexuals comesos contra dones indígenes.
A propòsit del títol: nota de la traductora
Halfbreed, literalment “mitja raça”, designa les comunitats nascudes del contacte —sovint forçat i violent— de les Nacions Primeres amb els colons europeus. Avui es considera un terme despectiu i se li prefereix métis, que significa “mescla”. Els métis han desenvolupat una cultura pròpia, resultat de la barreja de diversos pobles aborígens (wabanakis, algonquins, menominees, saulteux, crees, objibwes, nakodes i dakotes). La constitució canadenca de 1982 els reconeix com a part dels pobles aborígens, al costat de les Primeres Nacions i dels inuits.