Mamut, que va sortir al febrer, és l’últim plafó d’un tríptic que va començar amb Permagel i Boulder. Entre tots tres ja se n’ha venut més 50.000 exemplars només en català: la Baltasar no ve de l’Orient però és una reina amb triple corona. Tres novel·les de títol geològic, arcaic, gèlid. Tres heroïnes diferents i tres històries que, sense que siguin una continuació de l’altra, ausculten les malalties d’una mateixa època sense caure en la morbidesa: ¿fins on arriba l’individualisme en defensa de la llibertat?
S’obre el 1r plafó: Permagel
Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel.
S’obre el 2n plafó: Boulder
La maternitat vista amb els ulls d’una dona que podria ser un home: incòmoda, delirant, capaç de convertir l’amant en monstre. El món de pol a pol en un viatge antiturístic de Chiloé a Islàndia en què tot passa cara a cara, en un llit o a la taula d’un bar. L’amor vist com una pèrdua magnífica, la d’aquella part de tu que vol viure absolutament lliure.
S’obre el 3r plafó: Mamut
Una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l’obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà si tens instint de caçador solitari?
L’èxit de Baltasar no s’ha reduït a Catalunya: les seves novel·les han viatjat per més d’una desena de llengües. Per exemple, des que va sortir al setembre la traducció al francès de Boulder, feta per Annie Bats i publicada a Verdier, ha tingut un gran ressò en aquell país. A més d’aparèixer al número especial que Les Inrockuptibles fa per la rentrée, i d’estar nominada al premi literari que la mateixa revista dóna, ha tingut una pàgina sencer a Le Monde. Bravo, Eva!
