L’Any del Mico és el 2016 de Patti Smith, llegenda viva del rock. Un recorregut físic i oníric a través dels llocs i dels records durant un any sencer -enriquit amb un “epíleg de l’epíleg” escrit durant el confinament.
“Un cop vaig tenir set anys, aviat en tindré setanta”, cantusseja Patti Smith mentre puja les escales de casa. L’Any del Mico comença amb la pèrdua d’un gran amic. ¿Què fas quan la gent que estimes deserta de la realitat? En el cas de Patti Smith, llegeixes i escrius, interpretes signes, beus litres de cafè i fas centenars de quilòmetres d’Uber. I t’aventures a un viatge estrany. Com els de quan tenies vint anys, però amb un ritme encara més excèntric perquè en tens 69. I d’incògnit sense buscar-ho, perquè ningú et reconeix.
Patti Smith recorre el seu món per entendre’l de nou, les parades són les cases dels amics escampats i els llocs de què li parlen. Santa Cruz, Kentucky, Nova York, Lisboa, Tucson, el DF, l’Uluru, Blanes. Amb sorpresa, allò que tenia importància ja no en té i mentrestant s’obren camí noves preguntes.
Després de Just Kids, premiada amb el National Book, Smith continua el relat de la seva vida amb L’Any del Mico. Un llibre sota els auspicis d’Alícia al País de les Meravelles, on arreu hi ha l’altra cara del mirall. I de l’amic Sam Shepard, a punt d’anar-se’n per sempre. La casualitat ha volgut que L’Any del Mico sortís en català al mateix temps que Espia de mi.
>eBook
N’han dit
“Llegint aquest llibre no hi ha opció que no t’agradi la Patti Smith. És una dona que té una curiositat fantàstica, que admira encar molta gent. Per exemple et parla de Pessoa, va a visitar la seva biblioteca. Se’t fa apassionant, perquè ella t’ho explica de manera emocionant.” Anna Guitart als Matins de TV3
“La lectura de diaris íntims té sempre un component de voyeurisme que n’és l’al·licient principal. Al lector li sembla que les paraules estan escrites només per a ell, i en certa manera ho estan: un diari no l’hauria de llegir ningú, no? Smith explica que una de les aspiracions secretes que tenien amb Shepard era la d’escriure un llibre que no es pogués etiquetar ni com a ficció ni com a no-ficció: aquest diari no és ni cert ni fals, i ajuda a conèixer la cara més etèria i menys endollada de la cantant.” Marina Espasa al Diari Ara – L’any del ratpenat
“L’any del mico és aquell on acceptem que estem sols. L’any on perdem amics que han mort en accidents de trànsit; de companys de feina abatuts pel càncer, de coronavirus i de noves amistats. És l’any de converses de matinada amb desconeguts coneguts com la Patti Smith: persones anònimes que et trobes una nit intoxicada i amb qui comences a compartir experiències, una mica d’herba i vodka. “Pots conèixer un desconegut millor que ningú”, escriu l’autora en un fragment.” Agus Izquierdo a Núvol – L’any erràtic de Patti Smith
“Ella, amb les seves publicacions presentant-nos Bolaño o les marxes del 8-M, segueix pensant el mateix que un dia va escriure: “People have the power to redeem the work of fools” (“La gent té la força de redimir el treball dels necis”).” Clara Asín a La Directa –Patti Smith o la redempció de la narrativa punk
“La barreja dels dos mons de Patti Smith ens deixen un llibre per llegir tot d’una, fent subratllats agressius amb un llapis ben afilat i, sobretot, deixant un cert temps en acabar-lo per preguntar-nos com arribarem a aquella edat; amb sort, amb la seva fortalesa.” Álvaro Munyoz a Llegir.cat – Patti Smith i els sotracs de la vida
“Un llibre en el que ens convida a acompanyar-la en el seu viatge particular, suturant realitat i somni. Un any en el que suma pèrdues de persones estimades, que comença en una UCI amb Sandy Pearlman, que continua amb la malaltia de Sam Shepard. L’any que va morir la princesa Leia, i que en feia 20 que havia perdut al seu marit. Un any que políticament la sacseja, la irrupció del populisme de Trump, les injustícies, arreu, contra els més febles, etc. Un any ideal per evadir-se somnis enllà.” Anna Tomàs a El Matí – El plaer de llegir a Patti Smith en català
Entrevistes
Al traductor, Martí Sales
A Vilaweb
Al Més 324
