El carrer de les Camèlies ha sigut enormement llegit, però se n’ha parlat poc. ¿De què parla? D’una noia que abandona l’agulla per fer senyors i que no abandonarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d’estàtues. Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? La identitat perduda perquè tothom li n’atribueix una. La llibertat de caminar fora del compàs que marca la norma social. Per allà on passa, les seves cames pertorben els homes i projecten fantasies sexuals. Aquesta és l’arma de doble tall de Cecília Ce. Com diu Stefanie Kremser al postfaci: “els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l’ús i l’abús —si cal— siguin mutus.”
La Rambla on tot comença, l’Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie.“La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s’atura ni perd la serenitat. S’aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d’aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi”, escriu Stefanie Kremser.
Aquesta nova edició d’El carrer de les Camèlies ve amb un postfaci de l’autora de Si aquest carrer fos meu, Stefanie Kremser. Amb una fotografia a la guarda de la vedet Lilly von Karachi, en qui Rodoreda va veure la seva Cecília Ce en un catau del Paral·lel. I amb un colofó post-Covid:
El carrer de les Camèlies
és el primer llibre que surt
de la casa de Club Editor
al cap de tres mesos
de confinament.
Havies de ser tu
qui guardés
els passos,
Cecília Ce.
> eBook
N’han dit
“El dolor no es paeix, s’hi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena d’històries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés l’error de trigar massa en girar, simplement s’aturaria.” Clàudia Rius a Núvol – Tot passa, Rodoreda es manté
“En molts passatges fa l’efecte que Rodoreda es va arribar a sentir més a prop d’aquest personatge que de cap altre que hagués inventat, tot i donar-li la piga d’una diva del Paral·lel. Només una Cecília molt a prop d’ella mateixa podria haver afirmat que “l’amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual”.” Eva Vàzquez a El Punt Avui – Aquell cactus florit
“Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat d’una dona passiva i morta per dins envoltada d’un temps i d’una societat immòbil i buida també per dins. (…) Rodoreda, en certa forma, s’avança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d’Europa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes.” Pep Antoni Roig a Nacional.cat – 7 motius per [re]llegir “El carrer de les Camèlies”
“Mig oblidada i menystinguda dins l’obra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat “retrobada” pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d’especulacions sobre la identitat dels seus pares.” Laura Ramos a a La veu dels llibres – ‘El carrer de les Camèlies’, de Mercè Rodoreda, un manuscrit retrobat
Avançament editorial de Catorze.cat – El carrer de les Camèlies
