La història d’una noia que abandona l’agulla per fer senyors i que no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d’estàtues.
Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? Rodoreda ho sabia, moltes de les seves lectores també: la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: “els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l’ús i l’abús —si cal— siguin mutus.”
Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie d’una Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen: per la Rambla on tot comença, per l’Eixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Una de les peces més fortes de l’obra rodorediana.
Aquesta nova edició ve amb un postfaci de l’autora de Si aquest carrer fos meu, Stefanie Kremser. Amb una fotografia a la guarda de la vedet Lilly von Karachi, en qui Rodoreda va veure la seva Cecília Ce en un catau del Paral·lel. I amb un colofó post-Covid:
El carrer de les Camèlies
és el primer llibre que surt
de la casa de Club Editor
al cap de tres mesos
de confinament.
Havies de ser tu
qui guardés
els passos,
Cecília Ce.
> eBook
N’han dit
“El dolor no es paeix, s’hi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena d’històries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés l’error de trigar massa en girar, simplement s’aturaria.” Clàudia Rius a Núvol – Tot passa, Rodoreda es manté
“En molts passatges fa l’efecte que Rodoreda es va arribar a sentir més a prop d’aquest personatge que de cap altre que hagués inventat, tot i donar-li la piga d’una diva del Paral·lel. Només una Cecília molt a prop d’ella mateixa podria haver afirmat que “l’amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual”.” Eva Vàzquez a El Punt Avui – Aquell cactus florit
“Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat d’una dona passiva i morta per dins envoltada d’un temps i d’una societat immòbil i buida també per dins. (…) Rodoreda, en certa forma, s’avança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua d’Europa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes.” Pep Antoni Roig a Nacional.cat – 7 motius per [re]llegir “El carrer de les Camèlies”
“Mig oblidada i menystinguda dins l’obra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat “retrobada” pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple d’especulacions sobre la identitat dels seus pares.” Laura Ramos a a La veu dels llibres – ‘El carrer de les Camèlies’, de Mercè Rodoreda, un manuscrit retrobat
Avançament editorial de Catorze.cat – El carrer de les Camèlies
