Una classe de piano, un nen obstinat, una mare que el cova: podria ser l’escenari de la vida més mansa en una petita ciutat. Per la finestra oberta se senten les gavines, el mar, i de sobte un crit —al bar de sota acaben d’assassinar una dona. El crim desperta en la mare una curiositat malaltissa, que la porta cada dia a l’escenari no pas de la vida quieta sinó d’una passió.
Ella va alçar el vas que tenia al davant, es va adonar que era buit, el va deixar al taulell i va esperar-se, ulls cots. Llavors l’home se li va acostar.
—Amb el seu permís.
Ella no es va sorprendre, de tan torbada que estava.
—És que no hi estic avesada, senyor.
L’home va demanar vi, va fer un pas més cap a ella.
—És que era un crit tan fort que és natural que un vulgui saber-ho. M’hauria costat molt estar-me’n, sap.
Es va beure el vi, el tercer vas.
—Li va disparar una bala al cor, això és el que sé.
Recomanat per L’hora del lector