Entre els 10 millors llibres de literatura africana segons El País
Què hi feia allà un ocell blau vingut dels boscos d’Atewa, això no ho sap explicar ni el caçador. Però que hi havia un ocell blau i que, seguint-lo perquè el trobava bonic, aquella forastera amb faldilles curtes va descobrir unes misterioses restes animals, això ho sap tota la canalla del poble. I resulta que també ho sap el ministre amic de la forastera amb faldilles curtes.
Seria una història que no faria parlar ningú si no s’hi hagués ficat l’ocell blau, i darrere seu l’amiga del ministre: en Kofi Atta, el plantador de cacau, ha desaparegut. ¿L’han matat? ¿Són despulles humanes, allò que han trobat a la seva cabana? Ho haurà de descobrir en Kayo, l’únic forense del país format a Anglaterra, fent servir mètodes irreprotxablement científics. L’envia un inspector ambiciós amb ordres de convertir aquell cas de no res en un afer d’estat. Però en Kayo escolta cada vespre les històries d’en Yaw Poku, l’últim caçador. Ell coneix les bèsties, els rius i els secrets de les famílies. Ell explica la història. Quan els homes es reuneixen a beure vi de palma, de mica en mica es desgrana el relat d’un poble de dotze famílies als boscos de Ghana, i comença la màgia…
Finalista del Commonwealth Prize, L’enigma de l’ocell blau és una novel·la negra africana escrita per un músic. Un viatge a la vida tradicional que fa venir ganes de preparar les maletes.
N’han dit
“Fins i tot la ciència depèn dels oracles”, entrevista de Jordi Nopca al Diari Ara
“Somos la suma de pequeñas vivencias”, entrevista d’Ima Sanchis a La Contra de La Vanguardia
“Ser híbrido te enseña a escuchar, que hoy debería ser esencial”, conversa amb Carles Geli a El País
“CSI i un déu aranya a Ghana”, conversa amb Ernest Alós a El Periódico
Tast editorial a Vilaweb
Ressenya d’Antoni Herrero a El Biblionauta
Ressenya de Júlia Bacardit a Butxaca
Entrevista de David Guzman a Rius de tinta de Betevé