Realisme màgic a la francesa: una obra que revisita la infància des d’una maduresa que ha consumit quasi tot.
L’arrencacors reconstrueix l’univers d’una família on acaben de tenir tressons. Una casa ran d’un penya-segat, un jardí encantat, una dona que es transforma i un psiquiatre que xucla vivències alienes. No gaire lluny hi ha un poble que ha solucionat el problema de la vergonya condemnant un sol home a pagar per tots. Els protagonistes són tres nens que juguen a buscar esquerdes al totalitarisme de l’afecte matern.
“Quina novel·la vols traduir?”, vam preguntar a Joan-Lluís Lluís, i va dir: “L’arrencacors”.
N’han dit
“Un autor acostumat a arrossegar-se pel fangar del fracàs com Boris Vian n’aguanta tantes com calgui, però convé que se’l comenci a llegir amb desfici si no volem passar per gent a qui han arrencat el cor.”
Marina Espasa a l’Ara – Ara llegim
“L’autor juga amb els personatges i amb el lector per a fer un llibre subtil, una delícia per als qui ens agrada tancar els ulls i imaginar-nos la vida interna del narrador.” Álvaro Muñoz a Llegir en cas d’incendi
Llegir en cas d’incendi
Gerard E. Mur a El núvol – Boris Vian fracassa, Boris Vian reneix
Tast editorial a Vilaweb – Avançament editorial: ‘L’arrencacors’
Tast editorial a Catorze.cat – ‘L’arrencacors’
Entrevista a l’escriptor i traductor Joan-Lluís Lluís a Ràdio Arrels – Joan-Lluís Lluís tradueix ‘L’arrencacors’
