“¿No te’n recordes del meu germà? Tu que ets lliure potser l’has oblidat. Jo tenia nou anys i me’n recordo bé. ¡Una imatge ben enfocada aquesta! No t’escarrassis, Octavi: els culpables mai no podem ser lliures.”
¿Són lliures els que travessen la vida repenjats en un aparell ortopèdic fet de treball, de futur, de família? ¿És lliure el que es mata de bar en bar amb el fàstic als llavis? ¿On és la gàbia, que la pugui trencar? ¿En les dones, en la culpa, en la tristesa?
La clau de volta, novel·la inèdita, té per protagonista un revoltat sense ideals. És obra de Joaquim Amat-Piniella, autor de K.L. Reich, però també podria ser-ho d’Albert Camus, autor de La caiguda: si Camus hagués conegut Amat-Piniella, segur que l’hauria estimat. Com un germà.
N’han dit:
La clau de volta a Cartes elèctriques
Ressenya de Xavier Serrahima a Avui Cultura
Ressenya de Marina Espasa a Ara llegim
