Nikos Kavadias

Radiotelegrafista de marina, Nikos Kavadias passà embarcat la major part de la seva vida: des del 1929, a dinou anys, fins al 1974, pocs mesos abans de morir, tret del període de 1939 a 1945, durant el qual la guerra el retingué en terra. Mai no va tenir casa pròpia; sempre com una urgència: tornar a embarcar. Els llargs mesos en mar, les guàrdies esgotadores, el crepitar enervant dels auriculars a la cabina de la ràdio. De tant en tant, un port: les dones i el món bigarrat on s’aplega gent de tota procedència, interminable galeria de vides.

Aquesta fou la vida que Nikos Kavadias es trià des de molt aviat. Aquesta fou una opció de vida feta d’il·lusions i de renúncies, que fascinà, primer, el jove somiador i que atrapà per sempre, després, l’home que potser fugia d’una altra vida que hauria pogut ser i que, fins i tot, hauria hagut de ser: la que traspua en la seva obra, poderosa i lacònica.

Club Editor l’ha publicada tota en tres volums: Li i altres relats (2013), Poemes (2021) i Guàrdia (2021). Tots tres traduïts per Jaume Almirall, que ha dedicat una part de la seva terrassana vida a navegar-la.