Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – Bellvitge, 1974), periodista i militant d’’Esquerra Republicana de Catalunya en els primers anys trenta, ingressa a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat quan esclata la Guerra Civil i passa la frontera francesa el 1939 com a oficial de l’Exèrcit republicà. El seu destí és el de milers d’altres combatents: l’internament als camps de concentració francesos, les Companyies de Treballadors Estrangers i, en esfondrar-se la línia Maginot, la deportació als camps nazis. Escriure, allà, li apareix com l’única possibilitat de combatre i donar sentit a l’esforç col·lectiu contra la barbàrie: de Mauthausen són els seus poemes (Les llunyanies, 1999) i la concepció del que esdevindrà la novel·la K.L. Reich.

Quan torna a Barcelona el 1946, la difícil represa d’una vida normal no el desvia d’escriure. Entre el 1956 i el 1966 publica cinc novel·les, El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), K.L. Reich (1963) i La ribera deserta (1966). En deixa una d’inèdita, La clau de volta, publicada per Club Editor el 2015, a més del recull de contes Retaule en gris (2012).

Fins al final de la seva vida Amat-Piniella va conservar els lligams amb els companys de deportació. Va ser un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen a Barcelona l’any 1962, i una figura clau en el treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (1977).