Xavier Benguerel

Xavier Benguerel va néixer i va passar els anys de joventut al barri obrer del Poblenou, que li inspirà diverses obres —des de Suburbi (1936) fins a Icària, Icària… (1974). Fill de proletaris, com es definia ell mateix, de molt jove va començar a escriure versos i als vint-i-quatre anys va publicar la primera novel·la, Pàgines d’un adolescent. El 1936 va entrar a treballar als serveis administratius de la Institució de les Lletres Catalanes, on coincidí amb tota una generació d’escriptors al servei dels òrgans de govern. El gener del 1939 va ser evacuat cap a França en el famós bibliobús de la Conselleria de Cultura. Al cap de poc va embarcar cap a Xile.

El 1954 va fer un primer retorn a Catalunya, que el portaria a refundar amb Joan Oliver i Joan Sales el Club dels Novel·listes dels anys de la República, inaugurat amb la seva novel·la El testament (1955). Del mateix any és la publicació d’Els fugitius, examen de consciència sobre l’èxode dels intel·lectuals catalans. Anys més tard l’ampliaria amb “La fam i les fúries”, que passa al camp de concentració francès de Sant Cebrià i dóna veu als soldats rasos. Reunides, aquestes dues parts formen potser la seva obra potser més important, Els vençuts, reeditada per Edicions de 1984.