Victor Hugo

Victor Hugo va néixer a Besançon el 26 de febrer 1802. Intel·lectual, escriptor, poeta, dramaturg i figura política, és considerat com el fundador del Romanticisme francès. 

Tercer fill d’un general d’imperi, Joseph-Léopold Sigisbert i de Sophie Trébuchet, va tenir una infantesa i joventut nòmada, entra Còrsega, Itàlia, Espanya i París. Els seus pares van separar-se l’any 1814, i la seva mare se l’enduu a París, on el jove Victor es dedica a la literatura: amb catorze anys ja escriu; «Vull ser Chateaubriando no res».

Victor Hugo s’esdevé rapidament un escriptor productiu: en deu anys ja ha publicat tres obres de teatre —Cromwell (1827),
Hernani (1830) i Ruy Blas (1938)— un recull de poesia,
Les chants du Crépuscule (1835) i una de les seves novel·les més reconegudes, Notre Dame de Paris (1831). Al 1822, es casa amb Adèle Foucher, amb qui tindrà dues filles i tres fills.

Monarquista al començament, passa al cantó republicà a partir del 1830. Integra l’Acadèmia Francesa al 1841, com a principal representant del Romanticisme. La seva filla, Léopoldine, es mor dos anys després. Arran d’aquesta pèrdua, es gira cap al militantisme amb tant de fervor que, al 1852, és expulsat de França en conseqüencia de la seva visible hostilitat envers Napoleó III. El seu exili durà més de vint anys, un temps que Hugo va emprar en l’escritura de Les Misérables (1862). Retorna a França, al 1870, on és acollit triomfalment després de la caiguda de Napoleó: és elegit diputat l’any 1871, senador cinc anys més tard. Mor el 22 de maig del l’any 1885 a París, deixant un gran legat literari i uns dibuixos preciosos.