Màrius Torres és l’autor d’una de les poesies més personals i perfectes que s’han escrit a Catalunya. A l’època en què tants joves s’allisten al front, la inacció imposada per la tuberculosi actua en ell com un revulsiu i determina la seva conversió en “aquesta cosa absurda, un poeta líric”.
Va viure internat a Puig d’Olena des del 1936 fins a la seva mort i és des de l’aïllament que va escriure, paral·lelament a la seva obra poètica, una quantitat fabulosa de cartes: als amics, a la família i a “Mahalta”.