Fill de pagesos instruïts de la Dordonya, Loís Delluc (1894-1974) va estudiar per mestre a l’Escola Normal de Perigós. Soldat voluntari a la Primera Guerra Mundial, el 1916 una ferida l’obliga a fer convalescència a Ais de Provença, on entra en contacte amb el felibrisme i comença a escriure poesia en occità.
Al cap d’una vida d’instruir minyons al Sarladès i al Perigord Negre, aquest instituteur de la IIIª República francesa aprofita la jubilació per dedicar-se de ple a escriure poesia i novel•les històriques, en francès i en occità. Tibal lo Garrèl, publicat el 1958, va ser ampliat en ocasió de l’edició catalana (1963), per instigació de Joan Sales.