Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894- 1961) va ser un dels escriptors catalans més populars del segle XX. Fill d’una família de la petita aristocràcia barcelonina, amb tot just quinze anys ja publicava versos a la premsa, i als vint donava a conèixer el seu primer llibre de poemes. La seva producció teatral —més de cinquanta obres escrites al llarg de quaranta anys— inclou peces tan conegudes com El cafè de la Marina (1933), La rambla de les floristes (1935) o La ferida lluminosa (1954).Va conrear també la novel·la —Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1929) i sobretot Vida privada (1932)—, la prosa periodística —amb llibres com Cafè, copa i puro (1929)—i l’assaig memorialístic —amb unes esplèndides Memòries (1954). Poeta popular per antonomàsia, els versos de les seves Cançons de rem i de vela (1923) o d’El poema de Nadal (1931) formen part de la memòria viva de generacions de lectors.

L’any 1936, a l’exili, es va casar amb Mercè Devesa i va encetar un llarg viatge de noces per les mars del Sud. En van sortir dos llibres: Entre l’equador i els tròpics (1946) i La ruta blava (1964), que no es va publicar en català fins després de la seva mort. El seu llegat literari inclou una monumental traducció en vers de La Divina Comèdia i gairebé trenta traduccions d’obres de Shakespeare.