Josep Maria Ballarín

Josep Maria Ballarín i Monset es resumeix així a si mateix: “Nat el 1920 a Barcelona. Terrassa i tornem a Barcelona. Agraït, i molt, als escolapis on acabà el batxillerat just abans de la guerra. Lleva del biberó, i no cal dir més. Sis anys de bé de Déu, tísic a Matadepera. Sense preguntar-li el parer, el susdit Déu el va fer capellà de patacada. Sis anys en un forat negre. Sis anys de prefecte i professor de ciències a Solsona. Trenta-cinc anys al Santuari de Santa Maria de Queralt, a Berga. Rebotat a Gósol per una gràcia d’Aquell en qui creu.

Fent de capellà, amb la llibertat que dóna l’Església, encara que no ho sembli, va trobar-se escrivint. Ha fet quaranta llibres, i no se’n sap avenir. Va començar per Santa Teresina i el Francesco. Té uns quants llibres d’aplega d’articles al diari. La Paràbola dels retorns, Homenatge a Queralt, Santa Maria, pa cada dia (premiat), Terra Santa i torna a Gósol, La flor de l’esperança. I Mossèn Tronxo, escrit amb un somriure per l’únic de la clericalla que se sent a prop. El rector de pagès.”