Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) tenia disset anys quan es proclama la República. Crític d’art, periodista, fundador d’una revista d’avantguarda i d’un club de jazz, de molt jove va tenir un paper dirigent a l’Esquerra Republicana de Manresa. La Guerra Civil va interrompre els seus estudis de dret: voluntari a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat, va ser destinat al front d’Andalusia. Travessà la frontera el juliol del 1939. Al cap d’uns mesos als camps de concentració francesos d’Argelers i de Sant Cebrià, va ser incorporat a la IX Compagnie de Travailleurs Étrangers i enviat prop de la línia Maginot, on va ser empresonat per l’exèrcit alemany el juny del 1940. Després d’una evasió fallida, va ser deportat al camp de Mauthausen.

Alliberat el maig del 1945, va posar-se a escriure immediatament la primera versió de la novel·la K.L.Reich, en què narra la seva experiència als camps nazis. La impossibilitat de publicar aquesta obra sota el primer franquisme va portar-lo a reescriure-la, ara amb la maduresa literària d’un novel·lista que ha produït: ja havia publicat El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959) quan, el 1963, va publicar la versió final de K.L.Reich a Club Editor. A partir del seu retorn a Catalunya el 1946, Amat-Piniella va viure a Barcelona. El 1962 cofundà l’Amical de Mauthausen.