Guy de Maupassant

Guy de Maupassant (1850-1893) va passar bona part de la infància “lliure com un poltre” al poble d’Étretat, prop d’una mare separada del marit. Els llibres i la gent del port hi són des del principi. Als disset anys fa els primers passos en literatura prop de Flaubert, gran amic de la família. Puja a París a estudiar Dret, però de seguida li toca fer el soldat durant la guerra contra Prússia. Viu en directe la desbandada i l’ocupació de Normandia. Un cop alliberat del servei, troba una plaça de subaltern al Ministeri de Marina. Als vespres, escriu; els diumenges rema amb els amics i un bon assortiment de mosses; als vint-i-cinc anys publica el primer conte, als vint-i-set ja ha contret la sífilis. Flaubert escriu a Turguénev: “Em temo que aquest noi no se’ns en vagi per l’esperma.”

Als trenta anys, la publicació de La Bola de Greix el fa famós. Comença una etapa d’una fertilitat extraordinària: sis novel·les, gairebé tres-cents contes i uns quants relats de viatge en una dècada. Té un yacht que es diu Bel-Ami com el seu llibre, una finca a Normandia on fa festes. La malaltia avança inexorablement. El 1891 escriu a un amic: “Ja no em reconeix ningú, és un fet… Em falten les paraules més simples, quan vull dir ‘cel’ o ‘casa’ se’m volatilitzen del cervell. Soc un home acabat.” El 1892 intenta suïcidar-se; el salven i el tanquen al manicomi, on mor al cap d’un any i mig. Zola pronuncia la seva oració fúnebre: “Més enllà de la glòria d’escriptor, quedarà com un dels homes més feliços i més desgraciats de la terra, aquell en qui millor sentim l’esperança i l’estimbada de la nostra humanitat, el germà adorat, aviciat i plorat.”