Günther Anders (Breslau, 1902–Viena, 1992), fill dels pioners de la psicologia infantil Clara i William Stern, cosí de Walter Benjamin, primer marit de Hannah Arendt, deu ser l’únic filòsof home més recordat pels seus vincles familiars que per la seva obra.
Fill d’una família jueva, va ser deixeble de Husserl, Heidegger i Cassirer. A finals dels anys 20 va veure estroncada la seva carrera acadèmica i es va haver de dedicar al periodisme; és el moment en què adopta el pseudònim “Anders” (‘diferent’) i es casa amb Hannah Arendt. El 1933 ha de fugir de l’Alemanya nazi: primer a París, i després, ja tot sol, als Estats Units, on va treballar del que va poder, als magatzems de Hollywood, de secretari personal de Bertold Brecht, de professor particular i d’obrer de la construcció.
Passada l’experiència de l’exili, l’extermini nazi i les bombes atòmiques, a partir dels anys 50 encadena els volums que conformen la seva obra de maduresa: L’anacronisme de l’home, el cim de la seva crítica de la tecnologia, L’home dalt del pont, Més enllà dels límits de la consciència —la correspondència amb el pilot d’Hiroshima Claude Eatherly—, L’amenaça nuclear o Nosaltres, els fills d’Eichmann. L’any 1983 li va ser atorgat el premi Theodor W. Adorno de filosofia.
