Eileen Chang

Zhang Ailing, coneguda com a Eileen Chang (1920-1995), va néixer en una família de classe alta de Shanghai. La seva mare era una dona moderna educada a Anglaterra; el seu pare, un opiòman d’idees tradicionals. Després del seu divorci, Eileen queda sota custòdia paterna fins que s’instal·la a Hong Kong per estudiar-hi literatura anglesa a la universitat. El 1941, quan l’exèrcit japonès ocupa la ciutat, ella torna a Shanghai decidida a viure-hi de la seva ploma, i ho aconsegueix amb els primers contes que publica, immediatament aclamats pel públic. El 1944 es casa amb Hu Lancheng, un polític tèrbol que esdevé ministre de Propaganda del govern col·laboracionista de Wuhan, de qui es divorcia al cap de tres anys.

Eileen encara viu uns anys a Shanghai i a Hong Kong després que els comunistes hagin pres el poder, i treballa com a guionista per una productora de films de Hong Kong. El 1955 emigra als Estats Units, d’on no torna mai més, mentre que els seus contes són relegats pel règim comunista. Però la seva popularitat es manté viva a Taiwan i Hong Kong, des d’on arrenca una febre Eileen Chang que l’ha feta redescobrir pel públic contemporani, tant xinès com nord-americà. En la seva obra destaquen les novel·les breus La gàbia daurada,
Rosa vermella i rosa blanca, L’amor que fa caure ciutats i Desig, perill (duta al cine per Ang Lee el 2007).