Eva Baltasar participa a les jornades ‘Dones i creativitat’ a l’Arts Santa Mònica
Taula rodona amb Olga Merino, Eva Baltasar, Najat El Hachmi i Laura Borràs, moderada per Mercè Carrillo.
Una conversa on es convida a quatre creadores que provenen de l’escriptura i la il·lustració a aprofundir sobre el procés creatiu i la seva trobada amb l’altre imaginari. Quin és el motor que les empeny a escriure, a dibuixar? Emoció i pensament, experiència i reflexió: cadascuna té un relat per explicar, per compartir. L’art té gènere? Sí, en té, i totes aquestes artistes han construït una obra basada en la seva mirada personal, activa i profunda. De dona. La història de les artistes ha estat, fins fa pocs anys, sistemàticament ignorada pel discurs oficial: ser una dona creadora és, doncs, un acte revolucionari. Es tracta de visibilitzar, vehicular i posar en comú la diversitat sobre les pràctiques i experiències creatives que ens permetin teixir un discurs que ens porti a pensar i a qüestionar-nos la nostra mirada artística.
L’Arts Santa Mònica organitza unes jornades la setmana del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, on professionals de diversos sectors de les arts i la creació participaran en recitals, taules rodones i diàlegs, coneixedores de la necessitat de l’art i la creativitat per sostenir la vida mateixa de les que hi som i rescatar i mantenir la memòria històrica de totes aquelles que han estat, amb la responsabilitat d’obrir via a aquelles que han d’arribar.
És molt necessari obrir aquests espais de conversa i reflexió per acollir, escoltar i intercanviar punts de vista, coneixements i vivències sobre com a les nostres societats complexes les dones exerceixen la creativitat, com la practiquen i com es veuen a elles mateixes. I en el fet de compartir aquestes experiències personals, socialitzar-les i crear-ne miralls on emmirallar-nos, finestres que ampliïn marcs conceptuals i xarxes que promoguin empoderament i seguretat.
Testimonis i reflexions de moltes creadores ens confirmen que la creació en salva, ens fa lliures, ens exhorta a ocupar el nostre espai, a exercir el dret a dir-nos i a mostrar-nos, sense demanar perdó ni permís. Confirmant que “allò personal és polític”, perquè no es pot crear res d’autèntic si no s’arrisca, si no s’exposa una mateixa. Encara no sabem del cert si hi ha creació femenina (fotografia, cinema, pintura, dansa, performance, cançó, poesia, narrativa, crònica, assaig…) que no ho sigui.
Imatge: Nancy Spero, Let the Priests Tremble… 1998/2008.
