Novetat editorial — 6 de març

‘Tots els contes 3’ de Víctor Català,
editat per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats,
i amb un postfaci de Najat El Hachmi,
a llibreries a partir del dia 6 de març.

 

“El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l’ombra, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament. Jo, quan vaig començar de guaitar a través de mon cor les coses del món, vaig ensopegar-me a fer-ho per la quarta banda…” (Pròleg d’Ombrívoles)

El tercer volum de contes de Víctor Català aplega la part més celebrada de l’autora, contemporània de Solitud: els “drames rurals”. Són 32 contes publicats en cinc anys (1902-1907), durant els quals Caterina Albert es converteix en un escriptor —en masculí— que fa època, dels més llegits i aclamats de Catalunya, i també dels més criticats. Joan Maragall li retreu d’entrada que miri només “la banda fosca” de la vida, Víctor Català li contesta per carta i estableix el costum d’escriure un pròleg-manifest per a cada recull que publica. Llegits l’un rere l’altre, els de Caires vius, Ombrívoles i Drames rurals constitueixen una reflexió formidable sobre l’opinió a Catalunya i sobre la llibertat ben relativa que pot tenir-hi un artista: reunir-los és un dels fets notables d’aquest volum.

Els títols dels contes parlen per si sols: “L’explosió”, “Parricidi”, “Agonia”… Alguns són obres mestres del gènere, com “La vella”. Alguns dissimulen, com aquest “Carnestoltes” en què esclata l’amor lèsbic. Pionera i antiga, la Víctor Català que es mostra en aquests contes hauria pogut inspirar Flannery O’Connor o Alice Munro si no fos que aquestes grans dames del ruralisme no parlen català. Najat El Hachmi sí que se n’ha inspirat i en diu amb germanor: “La brutalitat del món rural és força semblant a tot arreu, la violència contra les dones, també. Escriure, aquí, també és enderrocar les lleis del silenci que les amaga.”

Amb aquest volum haurem conclòs la reedició dels set reculls de contes que va publicar Caterina Albert al llarg de mig segle de vida literària: Jubileu i Vida mòlta (1951-1950, vol. I), Contrallums i La Mare Balena (1920-1930, vol. 2), Caires vius, Ombrívoles i Drames rurals (1907, 1904 i 1902, vol. 3). Queden per aplegar els contes solts publicats en revistes i el que l’exploració de l’arxiu de l’Escala permeti de descobrir, a més de Mosaic, volum memorialístic que es publicarà per primera vegada en versió íntegra el 2020.