Llorenç
Villalonga

Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) abraça la carrera de metge per especialitzar-se en psiquiatria a l’època en què es difon la teoria freudiana. En els primers anys de preguerra, flirteja amb la bohèmia daurada i avantguardista introduïda a Mallorca pel turisme. El 1931 publica amb escàndol el seu primer llibre, Mort de Dama, seguit d’alguns relats que són l’embrió de futures novel·les, inspirats en el xoc entre tradició i modernitat a l’illa. La guerra i els primers anys del règim transformen el dandi amb marcades simpaties feixistes en home casat i volterià dedicat de ple a escriure. La trobada amb l’editor Joan Sales li obre la possibilitat de publicar la seva obra en català. Bearn (1961) marca el començament de la fama i d’una abundant producció, publicada al Club dels Novel·listes: L’hereva de dona Obdúlia o les temptacions, Un estiu a Mallorca, Les ruïnes de Palmira, Desenllaç a Montlleó, Lulú, Lulú Regina, La gran batuda, La “Virreyna” i Falses memòries de Salvador Orlan.