Lluís
Ferran de Pol

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911-1995) va ser instructor de les Milícies Populars i capità d’artilleria de l’exèrcit republicà durant la guerra. Després de passar sis mesos als camps de concentració de Sant Cebrià i del Barcarès, va poder exiliar-se a Mèxic el 1939 i va dedicar-s’hi de ple al periodisme, especialment al diari El Nacional. També va ser redactor de les revistes catalanoamericanes Full Català i Quaderns de l’Exili. En tornar a Catalunya al final del 1948, va instal·lar-se a Arenys, on exercia d’advocat i on va escriure gran part de la seva obra. Els anys trenta a Catalunya, el xoc de cultures a Mèxic i els mites precolombins van donar substància a les novel·les Abans de l’alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956), Érem quatre (1960) i Miralls tèrbols (1966). La guerra i la deportació, en canvi, prendrien forma de relat i de cròniques, recollits en el volum Un de tants.

Llibres