Víctor
Català

Caterina Albert (l’Escala, 1873-1966) “portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat”, segons l’Enciclopèdia Catalana i uns quants manuals escolars. Altres fonts afirmen que viatjà per Europa, sobretot a Itàlia; que alternà l’Escala i Barcelona a partir de l’any 1904; que coneixia els barris baixos com el palmell de la seva mà; que llegia quatre llengües i intimava amb altres tantes literatures. Sota pseudònim masculí per poder escriure en pau sobre aspectes i situacions de la vida considerats escabrosos, es dóna a conèixer el 1898 amb el monòleg teatral La infanticida. Entre el 1901 i el 1907 surt la part més celebrada de la seva obra, Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Solitud. Ve després un silenci de deu anys, durant el qual el jove grup dels Noucentistes s’imposa des de les instàncies del nou poder cultural i condemna aquells que no combreguen amb les seves idees, com ara la sempre insurrecta Caterina Albert. El 1918 comença la publicació per entregues d’Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica com una obra en què l’autora emprèn “camins errats i arbitraris”.
Aquesta vegada el silenci de Caterina Albert dura un quart de segle, fins que treu Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). Són les darreres obres d’una autora que ha donat a les lletres catalanes algunes de les seves peces més originals i més grans.